Tipografia Constructivista

La tipografia durant l’etapa constructivista va assolir un nivell d’importància considerable i una major força expresiva. La diversitat de tipus de lletra utilitzats en aquest període és especialmente impresionant. Es descarten quasi per complet els tipus pre-revolucionaris i es busquen altres d’aire més contemporani.

Entre els recursos més utilitzats i utilitzats trobem la utilització de les formes mateixes de les lletres per als elements representatius de una imatge temàtica; els resultats d’aquest recurs figuren entre les obres més originals i elocuents del període. Juntament amb l’estil concret de les formes de les lletres, aquestes evoquen també elements de fantasia de un mode que avui en dia és altamente popular.

Cercle, quadrat i triangle. Aquestes formes geomètriques simples, que van entrar en el vocabulari del grafisme en l’època de predomini constructivista, van encantar a artistes durant un llarg temps. Van néixer en el sistema estètic del Suprenatisme, van ser recollides pel Constructivisme i durant dècades han estat components principals del llenguatge del disseny gràfic. La geometria va arrelar profundament en el terreny del grafisme i d’allí en va surgí un llenguatge doblemente poderós per a la comunicació visual, que podria denominar-se: Supremo-constructivisme.

Lissitzky (1925). El Lissitzky and Hans Arp, Kunstimen ("Artisms") book cover.



Els artistes que formularen la idea de constructivisme es van esforçar per amplificar les fronteras artístiques, per extendreles a la vida participant en la creació d’objectes útils. Per això no existia la divisió entre art major i menor. Aquesta visió innovadora amb l’evolució tecnològica de la impremta van assolir cuotes elevades de funcionalitat. Es buscava la creació d’expresivitat mitjançant l’èmfasi en l’estructura i l’eliminació completa de la decoración. Tot plegat va propovar que el 1928 Jan Tschichold exposés les novetats tipogràfiques en el seu llibre , Die neue Typographie.

En la construcción de formes de lletres els artistes constructivistes que treballaven en el camp de la impresió intentaren utilitzar com a eines primordials el simple equip del tipògraf. Unes lletres gegants de disseny simple, ocupant la pàgina sencera, permeten identificar inmediatamente la coberta d’un llibre o una revista dels anys 20. Les seves sol·lucions de disseny estan dominades per aguts contrastos de mesures de lletres i per la utilització de grossors diversos. Aquests eren els recursos per exposar l’estructura del significat d’un text i per donar-li l’èmfasi necessari. Una coberta purament tipogràfica és l’escènia mateixa del Constructivisme i l’epítome del llenguatge visual.

En la tipografia publicitària constructivista es té en compte no només la sintaxi del text, sinó també la sol·lució gràfica. Predominen les composicions actives, dinàmiques, en diagonal i amb forts accents gràfics. Els recurs més difós als pósters publicitaris de l’època és la imatge de l’agitador, gestos característics i inequívocs de moviment social.

Lissitzky (1923).Dissenys per la col·lecció de poemes titulada per a la veu. Ilustra el poema anomenat Tretti internacional



Obres de Referència

Ródtxenko (1932). Morning gymnastics on the roof of a students hostel in lefortovo.   

Ródtxenlo (1928). Retrat.

Vladimir Lebedev(1921). Workers keep your rifles within hands reach.

Vladimir Mayakovsky (1919). Las calles nuestros pinceles, las plazas nuestras paletas.

Vladimir Tatlin (1919-1920). Monument Tercera Internacional (no construït).

 Vladimir Tatlin (1920). Projecte.

 Ródtxenko (1905). Cartell militar.

 Ródtxenko (1936). Exhibició d'atletes.

 Ródtxenko (1920). Cartell polític.

Lissitzky (1919). Lissitzky Golpea a los blancos con la cuña roja.

Aleksandr Ródtxenko

Ródtxenko va néixer a Sant Petersburg el 5 de desembre de 1891 i va començar a estudiar a l'Escola d'Art de Kazan el 1902 on impartien classe Nikolai Feixin i Georgui Medvédev i a l'Institut Stroganov de Moscou. L'any 1915 va fer els seus primers dibuixos abstractes influenciat pel Suprematisme de Kazimir Malévitx.

L'any següent, va participar a The Store una exhibició organitzada per Vladimir Tatlin que va exercir una gran influència al seu desenvolupament com artista.

L'any 1920 el Govern Bolxevick va nomenar-lo Director de l'Oficina del Museu i del Fons. Ell va ser el responsable de la reorganització de les escoles d'art i dels museus i entre 1920 i 1930 també va impartir classes a l'Estat Superior de Tallers d'Artistes-Tècnics.

Un any més tard es va fer membre del Grup Productivista que treballava sota la idea de l'incorporació de l'art a la vida quotidiana. Ródtxenko va renunciar a la pintura per concentrar-se en el disseny de pòsters, llibres i dissenys varios per al cinema. Va tenir una gran influència del cineasta Dziga Vertov amb qui va treballar intensament durant l'any 1922.
Ródtxenko va tornar a rependre la seva tasca com a pintor a la fi de 1930 produint quadres expressionistes abstractes en els anys 40.

                                               Aleksandr Ródtxenko.

Les característques més destacables en les obres de Ródtxenko són la superfície plana, la línia, la taca i el punt de vista amb gran influència de Tatlin i Mlévitx i també sota l'influx de la Revolució Bolxevic, doncs la seva obra tenia com objectiu una societat ordenada.

                                               Fotografies Ródtxenko.

L'any 1923 va fundar el Front d'Artistes d'Esquerra, també cridat LEF ja que va veure que l'avant-garde perdia privilegi artístic. Ródtxenko va contribuir en aquest grup tant teòricament, escrivint articles, com pràcticament, realitzant portades per a les revistes del grup. Va explorar el fotomuntatge per al disseny de cartells i cobertes de llibres i el va usar com una alternativa a la pintura.

Va ser el 1924, a l'emprar materials cada vegada més peculiars per als seus fotomuntatges quan va recórrer a l'ocupació de la càmera fotogràfica; la Leica. Com la càmera permetia prendre fotos en qualsevol posició, va deduir que la fotografia corresponia a l'activitat de l'ull humà. D'aquesta forma va usar la càmera fotogràfica per a crear sensacions desconcertants, alhora que usava les fotografies amb un objectiu de compromís social. Formalment, les fotografies solien ser o plànols zenitals o plànols nadir, plànols oposats totalment al ictoralisme i que impactaven a l'espectador, causant-li dificultats a reconèixer l'objecte fotografiat. Va ser així com Ródtxenko es va proposar alliberar a la fotografia de totes les convencions i punts de vista comuns en l'època, el que el va convertir en un dels pioners més importants del constructivisme fotogràfic.

                                              Póster Ródtxenko.

Què és el Constructivisme?

El constructivisme es va concebre per primera vegada l’any 1913 a Rússia quan l’escultor Vladimir Tatlin, durant el seu viatge a París, va descobrir les obres de Braque i Picasso. Quan Tatlin va tornar a Rússia va començar a produir escultures de conjunts, però deixant de banda qualsevol referència a matèries concretes o temes. Aquests treballs van marcar l’aparició del constructivisme. Així doncs, aquest nom no descriu un moviment artístic pròpiament dit sinó més aviat una tendència en els camps de la pintura, l’escultura i el lligam entre artistes i l’arquitectura i les arts aplicades. Es va allargar fins a la dècada de 1940.

Retrat de Tatlin.

El constructivisme es refereix a l’optimisme, a l’alleujament de la no representació, a l’escultura, la cinètica i la pintura. Els artistes no creien en les idees abstractes, per això van tractar de vincular aquest art amb idees concretes i tangibles. Igual que la resta de moviments moderns que van sorgir al voltant de la 1a Guerra Mundial, el constructivisme era idealista i anava a la recerca d’un nou ordre en l’art i l’arquitectura preocupant-se dels problemes socials i econòmics. Els artistes volien fer palesa la idea que el paradigma d’obra d’art no gira al voltant de les “belles arts”, sinó que posen l’èmfasi en que sovint l’obra d’art més valuosa la descobrim en els matisos de “l’art pràctic” reflectint l’home i la mecanització en un procés estètic.

L’art del constructivisme va ser un invent de l’avantguarda russa que va acabar trobar adeptes a tot el continent. Els artistes que el desenvolupen són essencialment joves russos que intenten plasmar en els seus propis termes les idees d’art modern. Ells són els representants d’aquest art que es va manifestar sobretot en tres dimensions i que va estar sovint molt lligat a les creences del proletariat. La teoria del constructivisme deriva del suprematisme rus, del neo plasticisme holandès (De Stijl) i de la Bauhaus alemanya. Precisament, Alemanya va ser el lloc amb més activitat constructivista de fora de la Unió Soviètica, concretament a la Bauhaus de Walter Gropius que simpatitza amb el moviment igual que altres centres de París, Londres i els EEUU.

En l’art constructivista les formes són sovint geomètriques, deixant de banda les interpretacions experimentals i emocionals de les peces. Així, les formes amb un significat universal eren més pròpies d’aquest moviment que les subjectives o individualistes. L’obra d’art constructivista es descompon en els seus elements més bàsics.