La tipografia durant l’etapa constructivista va assolir un nivell d’importància considerable i una major força expresiva. La diversitat de tipus de lletra utilitzats en aquest període és especialmente impresionant. Es descarten quasi per complet els tipus pre-revolucionaris i es busquen altres d’aire més contemporani.
Entre els recursos més utilitzats i utilitzats trobem la utilització de les formes mateixes de les lletres per als elements representatius de una imatge temàtica; els resultats d’aquest recurs figuren entre les obres més originals i elocuents del període. Juntament amb l’estil concret de les formes de les lletres, aquestes evoquen també elements de fantasia de un mode que avui en dia és altamente popular.
Cercle, quadrat i triangle. Aquestes formes geomètriques simples, que van entrar en el vocabulari del grafisme en l’època de predomini constructivista, van encantar a artistes durant un llarg temps. Van néixer en el sistema estètic del Suprenatisme, van ser recollides pel Constructivisme i durant dècades han estat components principals del llenguatge del disseny gràfic. La geometria va arrelar profundament en el terreny del grafisme i d’allí en va surgí un llenguatge doblemente poderós per a la comunicació visual, que podria denominar-se: Supremo-constructivisme.
Lissitzky (1925). El Lissitzky and Hans Arp, Kunstimen ("Artisms") book cover.
Els artistes que formularen la idea de constructivisme es van esforçar per amplificar les fronteras artístiques, per extendreles a la vida participant en la creació d’objectes útils. Per això no existia la divisió entre art major i menor. Aquesta visió innovadora amb l’evolució tecnològica de la impremta van assolir cuotes elevades de funcionalitat. Es buscava la creació d’expresivitat mitjançant l’èmfasi en l’estructura i l’eliminació completa de la decoración. Tot plegat va propovar que el 1928 Jan Tschichold exposés les novetats tipogràfiques en el seu llibre , Die neue Typographie.
En la construcción de formes de lletres els artistes constructivistes que treballaven en el camp de la impresió intentaren utilitzar com a eines primordials el simple equip del tipògraf. Unes lletres gegants de disseny simple, ocupant la pàgina sencera, permeten identificar inmediatamente la coberta d’un llibre o una revista dels anys 20. Les seves sol·lucions de disseny estan dominades per aguts contrastos de mesures de lletres i per la utilització de grossors diversos. Aquests eren els recursos per exposar l’estructura del significat d’un text i per donar-li l’èmfasi necessari. Una coberta purament tipogràfica és l’escènia mateixa del Constructivisme i l’epítome del llenguatge visual.
En la tipografia publicitària constructivista es té en compte no només la sintaxi del text, sinó també la sol·lució gràfica. Predominen les composicions actives, dinàmiques, en diagonal i amb forts accents gràfics. Els recurs més difós als pósters publicitaris de l’època és la imatge de l’agitador, gestos característics i inequívocs de moviment social.
Lissitzky (1923).Dissenys per la col·lecció de poemes titulada per a la veu. Ilustra el poema anomenat Tretti internacional
