Ródtxenko va néixer a Sant Petersburg el 5 de desembre de 1891 i va començar a estudiar a l'Escola d'Art de Kazan el 1902 on impartien classe Nikolai Feixin i Georgui Medvédev i a l'Institut Stroganov de Moscou. L'any 1915 va fer els seus primers dibuixos abstractes influenciat pel Suprematisme de Kazimir Malévitx.
L'any següent, va participar a The Store una exhibició organitzada per Vladimir Tatlin que va exercir una gran influència al seu desenvolupament com artista.
L'any 1920 el Govern Bolxevick va nomenar-lo Director de l'Oficina del Museu i del Fons. Ell va ser el responsable de la reorganització de les escoles d'art i dels museus i entre 1920 i 1930 també va impartir classes a l'Estat Superior de Tallers d'Artistes-Tècnics.
Un any més tard es va fer membre del Grup Productivista que treballava sota la idea de l'incorporació de l'art a la vida quotidiana. Ródtxenko va renunciar a la pintura per concentrar-se en el disseny de pòsters, llibres i dissenys varios per al cinema. Va tenir una gran influència del cineasta Dziga Vertov amb qui va treballar intensament durant l'any 1922.
Ródtxenko va tornar a rependre la seva tasca com a pintor a la fi de 1930 produint quadres expressionistes abstractes en els anys 40.
Ródtxenko va tornar a rependre la seva tasca com a pintor a la fi de 1930 produint quadres expressionistes abstractes en els anys 40.
Aleksandr Ródtxenko.
Les característques més destacables en les obres de Ródtxenko són la superfície plana, la línia, la taca i el punt de vista amb gran influència de Tatlin i Mlévitx i també sota l'influx de la Revolució Bolxevic, doncs la seva obra tenia com objectiu una societat ordenada.
Fotografies Ródtxenko.
L'any 1923 va fundar el Front d'Artistes d'Esquerra, també cridat LEF ja que va veure que l'avant-garde perdia privilegi artístic. Ródtxenko va contribuir en aquest grup tant teòricament, escrivint articles, com pràcticament, realitzant portades per a les revistes del grup. Va explorar el fotomuntatge per al disseny de cartells i cobertes de llibres i el va usar com una alternativa a la pintura.
Va ser el 1924, a l'emprar materials cada vegada més peculiars per als seus fotomuntatges quan va recórrer a l'ocupació de la càmera fotogràfica; la Leica. Com la càmera permetia prendre fotos en qualsevol posició, va deduir que la fotografia corresponia a l'activitat de l'ull humà. D'aquesta forma va usar la càmera fotogràfica per a crear sensacions desconcertants, alhora que usava les fotografies amb un objectiu de compromís social. Formalment, les fotografies solien ser o plànols zenitals o plànols nadir, plànols oposats totalment al ictoralisme i que impactaven a l'espectador, causant-li dificultats a reconèixer l'objecte fotografiat. Va ser així com Ródtxenko es va proposar alliberar a la fotografia de totes les convencions i punts de vista comuns en l'època, el que el va convertir en un dels pioners més importants del constructivisme fotogràfic.
Póster Ródtxenko.
