Quan parlem d’aquitectura constructivista hem de fer esment a Vladimir Tatlin. Aquest dissenyador i arquitecte –ideològicament oposat a Malevich- veia l’art com un producte de la societat decadent i va prendre com a lema “L’Art a la Vida”.
Així doncs, cada vegada més, Tatlin va convertir-se en un dissenyador de coses. En els difícils dies del 1918-1919 va dissenyar un equip de vestuari per als obrers, una cuina per a consumir el mínim combustible i rendir el màxim de calor i es va passar anys intentant perfeccionar una màquina voladora Letatlin.
La seva màxima concepció, però, va ser un disseny per al Monument per a la Tercera Internacional, encarregat l’any 1919 i que s’anava a erigir al centre de Moscou. Un model exposat en el vuitè Congrés dels Soviets –desembre del 1920- mostrava una estructura esquelètica que doblaria en alçada a l’Empire States Building de NY (Art Decó) i basada en un eix diagonal. Dins de la seva estructura espiral, contenia tres cubs geomètrics, unes sales de reunions –que anaven a girar una vegada cada any, un cop cada més i diàriament, respectivament. A les nits nuvolades es projectarien eslogans al cel de Moscou.
Tatlin, Vladimir. Monument a la Tercera Internacional, 1919-1920.
Fusta, hacer i vidre. Indicar que la imatge correspon al muntatge del lloc on s’havia d’ubicar la peça arquitectònica.
Dins d’aquesta avantguarda, cal fer especial esment a Vladimir Shuvov, que fou un dels pioners en desenvolupar càlculs pràctics de tensions i deformacions en vigues, làmines i membranes. Aquests treballs, amb nous mètodes d’anàlisi estructural li van permetre ser un precursor en el desenvolupament del disseny d’un important número d’estructures completament innovadores a la seva època, descatant-ne la Shukov radio Tower o Shabolovka tower (1922) que es mostra a continuació.
Tanmateix, considerem important destacar la fundació l’any 1925 de la OSA –Societat d’Arquitectes Contemporanis. L’objectiu principal de la OSA era el d’abordar col·lectivament i científicament els problemes de la producció d’edificis i del desenvolupament urbà. L’any 1926, la Societat d’Arquitectes Contemporanis comença a publicar la Revista d’Arquitectura Contemporània, redactada pels germans Vesnin –Leonid, Viktor i Aleksandr, que van crear la Narkomtiazhprom (1934)- i Moisei Yakonlevich Ginzburg –amb el seu “desurbanisme” i el projecte de “Ciutat Verda”.
D’aquesta manera podem afirmar que la creació de la OSA –amb el conseqüent “nivell de maduració” del Constructivisme- va permetre l’evolució en matèria d’edificació de construccions d’aquesta avantguarda. A continuació en presentem alguns exemples:
Zuev Workers Club (1927) Barsch/Sinyavsky, Moscow Planetarium (1929)
Vesnin brothers (1934). Narkomtiazhprom
Els principis del constructivisme van ser codificats a la Europa occidental pel programa pedagògic dut a terme en la Bauhaus entre 1923 i 1928 per l’hongarès Lászlo Moholy-Nagy. Així doncs, podem afirmar que els primers tipus de mobiliari de l’escola de Bauhaus són d’inspiració constructivista, donat que l’estètica és similar a la usada en aquesta avantguarda.
